Bicicletes Reclinades o Inclinades. Recumbent Bikes

Ja fa uns anys que estem apostant per les bicicletes reclinades o inclinades (Recumbent bike en anglès). El nom ve bàsicament de ser bicicletes o tricicles on el ciclista pren una posició més reclinada sobre de la bicicleta, aportant a aquest molta comoditat i aerodinàmica. El selló passa a ser un seient molt més gran que aguanta tot el cul i l'esquena del ciclista. Són un tipus de bicicletes poc comuns aquí, però que a causa de les seves grans avantatges creiem que són una opció molt interessant i que hem de promocionar i donar a conèixer des de Plegabike.

D'una banda, hi ha diversos tipus de bicicletes i tricicles reclinats per adaptar-se als diferents tipus de ciclisme que vulguem fer. No és el mateix circular per ciutat que per carretera o muntanya, o per a curts desplaçaments o llargs viatges cicloturistes. Podem fer-ho sols, o acompanyats utilitzant també tàndems reclinats o fins i tot mig reclinats, amb un ciclista reclinat i l'altre no. La varietat és molt gran i interessant. Hi ha models curts i llargs, més baixos o més alts, adequats per als diferents tipus d'ús.

Per altra banda, anar en aquest tipus de bicicletes o tricicles és relativament fàcil però requereix de cert aprenentatge. La conducció, la maniobrabilitat, la posició, l'equilibri, l'arrencada, els músculs a usar, etc. són molt diferents als d'una bicicleta normal i per tant requereix d'un període d'adaptació. Això no vol dir que siguin difícils d'usar, simplement has de practicar i aprendre, un punt molt interessant per als que creien que ho tenien tot après del món de la bicicleta.

Hi ha un mite sobre aquestes bicis, que creiem que és un 90% mite i un 10% realitat, i que és: pujar costa més i vas més lent. Creiem que això és cert per exemple en pujades curtes i explosives, on en un moment et poses de peu en una bici normal i aportes un esforç suplementari d'acceleració i potència per superar l'obstacle. En una reclinada, has de seguir assegut i seguir fent força amb les cames i empenyent amb l'esquena més cap el seient. Ara bé, en pujades progressives tipus port de muntanya, on hi ha un desnivell a superar d'una manera constant i durant diversos quilòmetres, portar una cadència constant i més amb una millor respiració, punt molt important doncs permet una recuperació molt més ràpida, permet pujar d'una forma més ràpida i descansada. A això li podem afegir, que un cop al cim, la baixada o la plana amb una reclinada és més ràpida segur.

Avantatges de les bicicletes reclinades o inclinades

- Minimitzar o eliminar molts dolors dels que es queixen els usuaris de bicicletes normals. Cul, cervicals, coll, esquena, braços, canells, mans, dits o peus són llocs on el dolor sol desaparèixer del tot amb l'ús d'aquestes bicicletes. Parlant amb un usuari de 75 anys, ens comentava que després d'un dia llarg de 75 quilòmetres, l'únic que tenia cansat i adolorit, eren les cames, que sembla certament lògic. Els braços i els canells no suporten el pes del cos, només han de guiar la bicicleta sense sobreesforços addicionals.

- L'indicat en el punt anterior permet evitar moltes lesions musculars i permet anar en bici a molta gent que ha deixat d'anar-hi amb una bici convencional per problemes d'esquena de coll o de canells.

- Millor respiració i recuperació durant la pràctica, ja que no estem tancats sobre nosaltres mateixos.

- Visió perfecta frontal i lateral, sense necessitat de tenir el cap aixecat constantment. Hi ha fins i tot l'opció d'usar reposacaps. No s'ha d'anar aixecant el cap com en una bici normal. Això minimitza el sobreesforç del coll i els dolors que això suposa. Aquesta visió frontal, és també perfecte per a ús urbà. Mitjançant un retrovisor aconseguim també la visió posterior i angles morts laterals.

- Possibilitat de portar més equipatge en llargs viatges.

- Millor aerodinàmica, amb el que les converteix en ràpides màquines en pla i en baixada. En tenir l'esquena en contacte amb el seient, és possible ser més eficient en el pedaleig, concentrant molt la força, també empenyent cap al propi seient.

- Sellons o seients molt confortables que permeten pedalejar amb total comoditat. No hi ha pressions concentrades al cul, isquis, pròstata. etc.

- La comoditat rau en el fet que la bici i el seient s'adapten al cos del ciclista, i no a l'inrevés, que és el que passa a les bicicletes tradicionals.

- Hi ha manillars alts i manillars baixos, és a dir, que el manillar et queda davant teu i has de portar les mans una mica aixecades en els alts, i els baixos per sota del seient on els braços els mantens de forma lateral al cos i molt més còmodes i descansats. Els baixos permeten total descans dels braços, mentre que els alts permeten més aerodinàmica, perdent una mica el total confort dels baixos encara que segueixen sense haver d'aguantar el pes del cos sobre ells. Adaptar-se als segons és segurament més fàcil, encara que amb pràctica, els dos són excel·lents opcions.

- Més segures davant de caigudes, ja que és difícil sortir projectat cap endavant. Moltes de les caigudes solen ser laterals. Estem més a prop de terra i traient els peus ràpidament els tenim en terra ferma.

- Temperatura. A l'estiu, l'esquena no la tenim amb contacte directe amb el sol, encara que al estar sobre el seient, tampoc ens queda 100% ventilada. Les zones on incideixen els raigs del sol, són zones sempre ventilades per l'aire que produeix la pròpia circulació. Al hivern l'esquena va perfectament protegida, en ser més aerodinàmics hi ha menys incidència frontal de l'aire fred, i el sol incideix en molta part del cos a l'estar més estirats i no fer-nos ombra nosaltres mateixos. Hi ha també l'opció d'usar pantalles per vent frontal.

- Els models elevats (que solen ser les reclinades més curtes de longitud) es veuen igual que les bicis normals, i els tricicles o models baixos (que solen ser més llargs), és recomanable utilitzar una banderola perquè els cotxes o altres usuaris de la via vegin el nostre vehicle perfectament.

- Hi ha models urbans, de muntanya, de carretera o per cicloturisme. Models de 2 rodes o de 3 (Trikes). Els models de 3 rodes solen ser més estables i baixos. Els de dues rodes solen ser més elevats amb rodes de 20" a 29" o 700, encara que hi ha bastants models baixos.

- Alguns tricicles reclinats són fàcils i pràctics d'utilitzar per gent gran amb problemes d'estabilitat o equilibri, i també són bicicletes de fàcil pujar i baixar doncs són bastant baixes. Ideals per desplaçaments urbans per exemple, o també sortides una mica més llargues.

Desavantatges de les bicicletes reclinades o inclinades

- Solen ser més pesades que els equivalents en bicicleta normal, encara que ja hi ha models molt lleugers, amb components d'alta gamma. En ser quadres més grans i llargs, solen pesar més. El seients també pesen més, encara que materials com el carboni fa que hi hagi opcions molt lleugeres. Tot i això, a l'hora d'utilitzar-les, el pes no es nota tant com en les normals. La posició i el tipus de pedalada permeten que el pes no sigui el més important i el punt més diferencial. Si a més les fem servir per a un ús recreacional i viatger, i no per competició, el pes deixa de ser un inconvenient.

- En ser més grans són més difícils de transportar, sobretot en transport públic o avió. Tot i això, és cert que hi ha diversos models plegables o desmuntables. Haver de pujar escales o desnivells també és més costós. Per portar al cotxe, hi ha portabicis de sostre més llargs per poder dur-les sense problemes, com portaries per exemple un tàndem.

- Mobilitat: Acceleració més lenta i arrencada més complicada, tot i que amb pràctica i una marxa llarga, s'arrenca perfectament bé.

- Més difícils de controlar en trialeres, camins abruptes o en pujades per terreny complicat. A les baixades amb terreny poc ferm de pista, també s'ha de tenir més cura i aprendre a tenir control de les rodes. No es pot aixecar la roda davantera.

- Mirar cap enrere costa més, per la posició i el seient. És per això que la majoria de models permeten la instal·lació de retrovisors, o s'usa un casc o ulleres amb retrovisor incorporat.

- No veus amb visió directa per on passa la roda frontal, amb el que has intuir i aprendre a veure com anar superant els obstacles amb certa anterioritat el moment que realment arriben a la roda.