Tel: 622461914 | Formulari de contacte

Plegabike - Bicis de Carga

Per practicar el cicloturisme

Ja fa uns quants anys que vam començar a practicar el cicloturisme. Les nostres primeres rutes van ser per Catalunya, o travessar els Pirineus de l’Atlàntic al Mediterrani, o recórrer els Highlands Escocesos. La sensació del llibertat que ens van fer sentir aquelles escapades, han fet que no haguem parat de pedalar per tot arreu des de llavors.

Quan vam començar, agafarem la nostra bicicleta de muntanya i hi posarem un portaequipatges i unes alforges baratetes per dur un munt de coses que llavors vam veure que en realitat no calien. L’experiència de tots aquests anys, ha fet que anem aprenent què agafar, què no cal, quin accessori és imprescindible i de quin es pot prescindir. També hem après a veure quina diferència hi ha entre una alforja barata i una de cara, i quina bicicleta és molt millor i quina millor que es quedi a casa.

Aquí només volem fer un repàs bàsic dels elements més importants a tenir en compte a l’hora de començar a practicar el cicloturisme, així com de què és important que acompleixi cada cosa per tal que no sigui un inconvenient durant el viatge. Si teniu preguntes, no dubteu en consultar-nos.

Cicloturisme PlegabikeCicloturisme Plegabike TàndemsCicloturisme Plegabike ReclinadesLa bicicleta: Per fer cicloturisme, està clar que la millor opció es usar una bicicleta dissenyada i pensada per tal fi. A nivell de geometria, components o materials utilitzats, són bicicletes que no tenen res a veure amb les bicicletes de carretera o de muntanya que estem acostumats a veure. Són bicicletes que permeten una conducció no tan esportiva i suficientment còmoda per fer molts quilòmetres. El centre de gravetat és interessant que sigui baix per poder dur millor la càrrega. Tot i que hi ha molta gent que usa rodes de 700, recomanem rodes de 26” perquè és una mida molt més estàndard en la majoria de països del món, i per tant els recanvis són més fàcils de trobar. Habitualment no duen suspensió, per evitar averies i pes, i a nivell de frens és habitual que duguin frens V-Brake o bé Magura hidràulics també de llanta (no de disc). El manillar sol ser tipus papallona o bé de carretera, que permeten diferents posicions al llarg del dia, podent així descansar d’una posició en concret. Estan preparades per dur portaequipatges frontal i posterior. El quadre acostuma a ser d’acer, per tal que sigui relativament senzill soldar en cas de trencament. A nivell de desviador, el més recomanable és el car però inigualable fins al moment, Rohloff, un desviador intern de 14 velocitats, robust i durador; d’altres porten el Shimano Alfine de 11 velocitats, tot i que potser és massa poc almenys amb un sol plat, i llavors ja hi ha les opcions tradicionals de 3 plats i 8 o 9 pinyons. Les velocitats han d’estar pensades per haver-hi marxes que permetin pujar forts desnivells amb molt de pes, cosa que fa que a nivell de dents siguin diferents que els de les bicis de muntanya o carretera. Una cosa important, però ja 100% subjectiva, és el selló. Aquest ha de ser còmode pel ciclista i permetre fer molts i molts quilòmetres sense que arribi a fer mal. Recomanem moltes vegades, els Brooks, amb models esplèndids com el B17, o els Duopower o inclús els Selle-Anatomica. A nivell de pneumàtics, ja depèn molt de la ruta escollida, és a dir, si només és carretera, o només muntanya o mixte. Schwalbe, fabricant amb el que més treballem, té pneumàtics adaptats a cada necessitat. Amb tot això, és interessant saber que hi ha molts fabricants que et fan la bici a mida, tan a nivell de quadre, com a nivell de components. És aquesta segurament la manera de tenir la millor bicicleta i més adaptada a les teves necessitats.

Com a bicicletes per fer cicloturisme, també hi ha altres opcions molt interessants a tenir en compte a part de la clàssica bicicleta que hem comentat. Per una banda els tàndems, tan normals com reclinats com el Hase Pino. Aquests permeten pedalar amb nens per exemple, o d’una manera molt més social. Anar amb tàndem permet poder parlar molt més sovint, si un està cansat no es queda enrere i es desanima, arrencar sol ser més ràpid, si els dos pedalen bé, s’acostuma a anar més ràpid ja que hi ha menys resistència a l’aire per dos motors. És important que el del darrera no estigui molt enganxat al del davant, per tal de tenir més aire i visibilitat. Una altra opció són les bicicletes plegables preparades per fer cicloturisme. Són una bona opció si es viatja amb avió per exemple, doncs són més fàcils de transportar dins d’una maleta per exemple. Fabricants interessants són Dahon, Tern, Bike Friday, Moluton, Bernds i Airnimal. I com a darrera opció, i molt interessant també, són les bicicletes o trikes reclinats o inclinats preparats per fer cicloturisme. Una afirmació que sovint fan els que les usen, és que quan acaben la jornada, només els fan mal les cames per haver estat tot el dia pedalant, però que ni el cul ni l’esquena ni els braços els noten carregats. Són un altre concepte certament molt atractiu i cada vegada més comú de veure quan fas cicloturisme per centre Europa.

Plegabike Portaequipatges

Els portaequipatges:
Resistents i robustos; aquestes serien potser les característiques més importants. Llavors segurament també és important el pes, tot i que una cosa va en contra de les altres. Segurament els que tenen més nom són els Tubus, amb diversos models i amb capacitat de fins a 40 quilos de càrrega en alguns d'ells. N’hi ha de posteriors i de davanters. Habitualment sempre es pensa en els posteriors, i llavors en els casos on ja es veu que no hi cap tota la càrrega, es passa als davanters. Els entesos comenten que el procediment hauria de ser anar omplint sempre ja pensant en que es duran alforges al davant i al darrera, per tal d’equilibrar el pes de la bicicleta i no concentrar-lo només al darrera. Inclús hi ha puristes que prefereixen dur pes al davant, enlloc del darrera. Cert és però, que el pes davanter, fa que la conducció sigui més costosa i pesada.

Remolc BOB YAK

Els remolcs:
Són uns bons aliats per dur segurament més càrrega i d’una manera més còmode, tot i que la càrrega és la càrrega i sempre costa de tibar. Hi ha casos en que són quasi imprescindibles, com en llargs viatges en tàndem per exemple. Una avantatge que tenen és que un cop els separes de la bici, aquesta queda a l’instant lliure de càrregues. N’hi ha de càrrega, amb una roda (millors per muntanya) o amb dues (més estables en carretera), i per dur criatures, amb dues rodes i per un o dos nens. El remolc és la base, i llavors al damunt s’hi sol posar una bossa estanca i impermeable per dur l’equipatge sec, net de pols i segur.

Plegabike Alforges
Les alforges:
Robustes, impermeables (o al 100% o en part), fàcils de treure i posar de la bici i bona subjecció al portaequipatges. Premisses imprescindibles per qualsevol alforja que hagi de fer molts quilòmetres. Alforges que s’aguanten amb velcros o cintes amb tanques no acostumen a quedar gaire estables, i menys si el recorregut no és asfaltat al 100%, però són les més econòmiques. Per una banda hi ha alforges fabricades amb materials repel·lents a l’aigua com la Cordura, que llavors porten unes cobertures impermeables per quan plou molt, i per l’altra, alforges 100% impermeables i inclús submergibles. Les més utilitzades solen ser les segones, però tenen l’inconvenient que al ser tant estanques s’ha de vigilar en no posar coses humides dins. Hi ha alforges d’aquestes que porten alguna butxaca exterior no impermeable per evitar aquest inconvenient. Els fabricants que acostumem a recomanar són Ortlieb o Klickfix. Unes alforges d’alta gama són les Arkel canadenques, que tenen com a model referència un model de cordura amb un compartiment interior impermeable, que permet portar coses 100% impermeabilitzades i d’altres que no, en funció de cada necessitat i requeriment. Qui les usa, acaba sent-ne fan. Com a complements a les alforges, hi ha bosses estanques que es posen sobre les alforges o dins del remolc i permeten dur més equipatge totalment protegit. Un altre tipus de bossa també molt útil, és la de manillar, que permet dur les coses importants a mà i treure i posar en un moment en cas que hagis d'anar a comprar o a dinar o a passejar.

El material: Lleuger, plegable, petit, còmode, robust. Tot el què duguem ho hem de portar a la bici i ocupa lloc, per tant és important que tinguem aquests punts sempre presents a l’hora d’escollir el material que ens endurem. I això inclou qualsevol cosa, des de la tenda, el matalasset i el sac de dormir, als components del necesser i la farmaciola, passant pels plats, els coberts i el fogonet. Per saber què aconsellen altres viatgers a nivell de roba i material a portar, podeu trobar fàcilment per Internet moltes llistes del que la gent acostuma a dur a les alforges.

Components interessants: Parafangs, llums i potes de cabra. Sembla que no però per fer cicloturisme aquests tres components són molt importants. Els parafangs eviten en força mesura, mullar-te o embrutar-te de fang tant tu com el teu equipatge, cosa que si has de pedalar diversos dies seguits, és molt d’agrair. En cas de circulació nocturna o per túnels, els llums són imprescindibles. Pots o bé portar-los tipus led amb piles, o bé la millor solució que és portar una dinamo incorporada a la boixa del davant de la roda. Sempre que ho necessitis, tindràs llum i al ser energia generada per dinamo, no necessites piles. Les boixes amb dinamo, també permeten acoblar dispositius que emmagatzemen energia mentre pedales, i que llavors pots utilitzar per recarregar el mòbil, el GPS o la tauleta (també és cert que actualment hi ha generadors molt petits amb plaques solars que et permeten el mateix). Les potes de cabra, que han de ser força resistents, han de permetre aguantar la bici dreta en qualsevol lloc, amb les alforges carregades. No sempre estaciones on hi ha una paret, un arbre o una tanca, i és molt còmode i pràctic no haver de deixar la bici estirada a terra.

Les eines: N’hi ha de força imprescindibles, i d’altres que potser no tant, però nosaltres intentem portar-les sempre totes al damunt. Joc de claus Allen, joc de claus fixes, clau per posar i treure els pedals del 15, cinta americana, manxa, càmera de recanvi, pegats per reparar punxades, tanques lleva pneumàtics, estenalles, brides de plàstic, filferro, cables de fre i desviador, tornavís pla i d’estrella, oli per la cadena, un drapet, cargols de diverses mides, navalla i eina per reparar la cadena. Depèn del tipus de viatge, radis i un pneumàtic de recanvi també pot ser interessant de dur, i més si no és de mides estàndards. És interessant tenir a mà una multieina i els parxes per exemple, per reparacions ràpides de camp, i portar la resta guardat en una alforja per exemple.